April 11, 2021
From Center For Stateless Society
258 views


Per David S. D’Amato. Font: GameStop, Capitalism and Freedom. 15 de Febrer 2021. Traduït per Manel Finestres.

Els experts de Wall Street l’han qualificat com un dels “short squeeze” més extrems de les últimes dècades: A finals de gener, les accions de la botiga de videojocs GameStop es van disparar degut a que els usuaris del fòrum WallStreetBets de Reddit van decidir comprar a l’uníson les seves accions. Aquestes eren objectiu d’inversors en posicions curtes, entre ells molts fons de cobertura.

Els inversors en posicions curtes obtenen beneficis llogant accions a un prestador, venent-les i tornant-les a comprar quan aquestes han baixat de preu i endur-se així un benefici abans de tornar-les al prestador. L’inversor espera que el preu disminueixi en el temps transcorregut entre la venda inicial de l’actiu i la seva recompra. Si tot va tal com estava previst, recompra les accions i les retorna al prestador, a un preu més baix, juntament amb els interessos o comissions que han pactat.

Però, què passa quan les accions enlloc de baixar pugen ¿ Els inversors aficionats del fòrum de WallStreetBets van detectar les posicions curtes d’aquests inversors institucionals que volien enfonsar el preu de GameStop, i van provocar el que s’anomena un “short squeeze”. A través de la compra organitzada d’accions de GameStop com si fossin un gran fons, aquests minoristes van fer que el preu de les accions de la companyia pugés a valors que ningú esperava, i molt menys els fons de cobertura que tenien les posicions curtes.

El “squeeze” aquí és la decisió que prenen els que estan en posició curta: o be redueixen les seves pèrdues i compren de seguida les accions (que provoca encara més augmenten del preu), o doblen la seva posició curta, que comporta molts riscos ja que poden tenir moltes més pèrdues (quan una acció baixa te un límit que és 0, però quan puja no hi ha topall i les pèrdues d’una posició curta poden ser “il·limitades”).

L’èxit de l’exèrcit de Reddit va suposar pèrdues sorprenents per a molts fons de cobertura; segons Goldman Sachs, el “més gran descobert dels fons de cobertura” des de la crisi financera provocada pel col·lapse del mercat immobiliari fa més d’una dècada.

En una acció controvertida la plataforma de negociació Robinhood va imposar bruscament noves regles dirigides específicament a GameStop. Una acció que ha suscitat moltes crítiques. La senadora progressista Elizabeth Warren, per exemple, va plantejar qüestions sobre fins a quin punt la decisió de Robinhood va estar motivada per pressions dels fons de cobertura.

Altres progressistes, entre ells la secretària del Tresor, Janet Yellen, veuen el cas de GameStop com un exemple d’un fracàs del sistema que necessita més regulacions. Yellen va convocar una reunió de caps d’agències reguladores, inclosos els de la Fed i la SEC, per discutir les implicacions més àmplies de l’episodi de GameStop.

L’episodi de GameStop també destaca una visió important, encara que oblidada, sobre el sistema econòmic del capitalisme. Potser sorprenentment, l’esquerra i la dreta cometen exactament el mateix error sobre el capitalisme, és a dir, que tots dos ho veuen com un sistema de mercats lliures. Per a l’esquerra, aquest error els porta a culpar els mercats i la competència de tots els problemes econòmics. Per la seva banda, la dreta fa apologia del capitalisme existent, creient que, en fer-ho, defensen els mercats i la competència.

Però tant l’esquerra com la dreta s’equivoquen en tractar el capitalisme i els mercats lliures com a sinònims. L’esquerra s’equivoca en maleir el lliure mercat. La narrativa de l’esquerra actual està profundament confusa en la mesura que considera el poder dels capitalistes a la societat com el resultat del lliure mercat, és a dir, d’una llibertat excessiva del mercat i d’una intervenció governamental massa reduïda. Res més lluny de la veritat: els capitalistes estan de fet protegits de la competència de veritat mitjançant un sistema legal i regulador que no te res a veure amb el mercat lliure.

Els llibertaris històrics americans ho van entendre. L’anarquista nord-americà Benjamin Tucker va escriure que els capitalistes “tenen por de la seva pròpia doctrina”, predicant les glòries del lliure mercat, fins i tot mentre practiquen el proteccionisme legal i regulador. Tucker, el màxim defensor de la llibertat de competència sense restriccions, va anomenar els capitalistes “una banda de lladres amb llicència”. Per ell els capitalistes eren només els vencedors d’un sistema sense llibertat ni competència.

Per als llibertaris de lliure mercat com Tucker, el govern mateix era només el resultat de la conspiració dels capitalistes (en el sentit legal i formal d’un grup que s’uneix per cometre un delicte). L’estat va ser creat per protegir els interessos del capital i permetre les normes parasitàries i depredadores d’uns pocs sobre molts – no per protegir els ciutadans ni instituir la llei i l’ordre.

Anarquistes com Tucker van argumentar que els objectius del socialisme es podrien aconseguir estenent a totes les persones les llibertats actualment monopolitzades pels capitalistes. Si volem una societat més lliure i justa, els nord-americans, de totes les franges polítiques, han de entendre que el sistema polític-econòmic que tenim avui no és un mercat lliure.




Source: C4ss.org