July 20, 2021
From The Free
213 views



Sunday, July 18 by José Antich

A dispute that illustrates Spain’s policy 0n Europe has led to a new dipute between the Catalan and Spanish governments, in the immediate vicinity of Llancà village.

El descontrolat incendi del Cap de Creus, provocat per una burilla, obliga  a desallotjar més cases

The latest fire burned more than 450 hectares and was active for three days at Spain refused key help and Catalonia sizzled as the drought worsened..

The conflict had its origins in the request to the Madrid Ministry of the Interior by the Director of Firefighting of the Catalan Generalitat, Joan Delort, who asked the Spanish executive to agree to help from France so two powerful seaplanes just over the border in Perpignan could move to extinguish the fire.

Delort’s explanation could not have been clearer: the French seaplanes were fifteen minutes from the fire, had a very high operational capacity and would be, without any doubt, the first to arrive at the scene and control the fire.

Infern al cap de Creus | Marc Salgas | GIRONA | Successos | El Punt Avui

Because of these things that only happen in Spain, the government of Pedro Sánchez ruled out this option without any hesitation and the ministry preferred to send crews from faraway Huesca, Pollença or Zaragoza before asking for help from the French authorities.

Its a curious way to understand membership in the European Union and to solve a situation of borders, flags and hectares burned. It should be about international aid, European cooperation and human lives.

Fortunately the loss of human lives never happened, but at the time this absurd decision was taken by the ministry it could not be said for sure that it would not end up out of control and the tramuntana (a fierce North Wind), which has blown major gusts these days, would not end up doing its thing.

L'incendi de Llançà crema més de 400 hectàrees del Parc Natural del Cap de  Creus

Luckily, at eight o’clock on Sunday night, firefighters have declared the forest fire in Cap de Creus to be controlled. It has affected, in addition to Llancà, the municipalities of Selva de Mar and El Port de la Selva and the 350 people in the affected housing estates will be able to gradually return to their homes.

It is not the first time in recent years that the ministry has resisted asking for help from the French authorities, as suggested by the Catalan authorities, in an action that has a petty and provincial point. As if when trying to control a fire we must choose national teams and not professional firefighters experts in the knowledge of the terrain and the most optimal conditions to act.

Accustomed as we are to observe how difficult it is to agree on any kind of progress of Catalan self-government with the Spanish government (obviously any kind of agreement that is in response to the political conflict and the fiscal pact is impossible since the Constitution is always the trump card). , with increasingly bizarre excuses, that of the French seaplanes should figure in the Guinness Book of the stupidity by a centralist and old-fashioned state.

Unable to understand from its offices 600 kilometers away that Perpignan was right next to the fire, even though there was a border in between.

La ridícula negativa als hidroavions francesos

Declaren extingit l'incendi al Parc Natural de Cap de Creus, a Roses ·

José Antich
Barcelona. Diumenge, 18 de Juliol 2021. 22:12
Actualitzat: Diumenge, 18 de Juliol 2021. 22:12
Temps de lectura: 2 minuts

Editorial - José Antich

Una disputa que té molt a veure amb la sobirania i la manera com entén Espanya la seva pertinença a Europa ha propiciat aquest cap de setmana una col·lisió entre els governs català i espanyol arran del foc en l’Alt Empordà, en les immediacions de Llancà, que ha cremat més de 450 hectàrees i que ha estat actiu durant tres dies.

El conflicte té el seu origen en la petició de la Conselleria d’Interior i del director general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament de la Generalitat, Joan Delort, que va demanar l’executiu espanyol que reclamés ajuda a França perquè dos potents hidroavions que estaven aterrats a Perpinyà poguessin desplaçar-se a ajudar a controlar el foc.

L’explicació de Delort no podia ser més clara: els hidroavions francesos estaven a quinze minuts de l’incendi, tenien una capacitat operativa molt alta i serien, sense cap mena de dubtes, els primers en arribar al lloc dels fets i ajudar a controlar l’incendi.

Hidroavión - Wikiwand

Per aquestes coses que només succeeixen a Espanya, el govern de Pedro Sánchez va descartar aquesta opció sense cap mirament i el ministeri va preferir enviar mitjans procedents d’Osca, Pollença o Saragossa abans que demanar ajuda a les autoritats franceses.

Curiosa manera d’entendre la pertinença a la Unió Europea i de solucionar una situació que, si d’alguna cosa no va, és de fronteres, de banderes i d’hectàrees cremades. I, en canvi, sí que va d’ajuda internacional, cooperació europea i vides humanes.

Perquè sí, no s’ha hagut de lamentar, per sort, la pèrdua de vides humanes, però en el moment en què es va adoptar per part del ministeri aquesta absurda decisió no es podia dir del cert que no s’acabaria descontrolant i la tramuntana, que ha bufat ratxes important aquests dies, no acabaria fent de les seves.

Per sort, a les vuit de la nit d’aquest diumenge, els bombers han donat per controlat l’incendi forestal de Cap de Creus que ha afectat, a més de Llancà, els municipis de Selva de Mar i El Port de la Selva i les 350 persones de les urbanitzacions afectades podran tornar progressivament a les seves cases.

No és la primera vegada en els últims anys que el ministeri es resisteix a demanar ajuda a les autoritats franceses, com han suggerit les autoritats catalanes, en una actuació que té un punt de mesquina i de provinciana.

El fuego del Cap de Creus deja un desolador paisaje de cenizas en torno a  Sant Pere de Rodes

Com si a l’hora d’intentar controlar un incendi hi hagués equips nacionals i no bombers professionals experts en el coneixement del terreny i les condicions més òptimes per actuar.

Acostumats com estem a observar com de difícil és acordar qualsevol tipus de progrés de l’autogovern amb el govern espanyol —òbviament és impossible qualsevol tipus d’acord que de resposta al conflicte polític a al pacte fiscal ja que sempre surt la Constitució pel mig—, amb excuses cada cop més estrambòtiques, aquesta dels hidroavions francesos hauria de figurar en el Guinness de l’estupidesa d’un Estat centralista i antiquat. Incapaç de comprendre des dels seus despatx a 600 quilòmetres que Perpinyà era just al costat de l’incendi, encara que hi hagués una frontera pel mig.




Source: Thefreeonline.wordpress.com